Rethink ourselves

Internet és un sistema de comunicació global que permet una comunicació en temps real i en qualsevol part del món. Però no és només això, sinó que ha esdevingut una via que ha permès als usuaris “reinventar-se”, tenir una nova identitat. Així doncs, els usuaris d’aquest sistema tenen l’oportunitat de crear-se un altre “jo” i de viure, amb aquest, una realitat virtual que ells mateixos trien i condueixen. Aquesta nova identitat pot ser fictícia o vertadera, és a dir, podem reinventar-nos o podem mostrar-nos tal i com som: amb les nostres dades personals, amb fotografies nostres… Cal tenir en compte, però, els perills de mostrar informació personal a la xarxa, ja que tothom pot accedir-hi i aquesta deixa de ser personal per a ser globalment accessible.

Els espais virtuals no només ens permeten navegar i accedir a infinita informació, sinó que també permeten relacionar-nos amb altres individus d’arreu del món, establir una comunicació de persones i entre persones, a diferència d’altres mitjans com la Televisió, que són mitjans de masses. Però això no vol dir que no poguem formar part d’una identitat de grup en la que participin milions de persones. Aquest és un fet que succeeix a la web gràcies a la possibilitat d’interctivitat que el mitjà ofereix. Així doncs, podem comunicar-nos i debatre sobre temes d’interès comú entre grups concrets de persones, fet que enriqueix molt aquesta comunicació, que es nodreix de persones de tot el món, amb opinions molt diferents i diverses.

Podem dir que és a partir de la nostra experiència i pas per la xarxa que tots nosaltres creem la web, és a dir, nosaltres som la web; tant si la nostra identitat en aquesta és fictícia com si és vertadera. Per tant, no només som usuaris d’un mitjà de comunicació sinó que el creem constantment, en creem els continguts, el missatge, ja que, com va dir Mc Luhan, el mitjà és el missatge. Aquest mitjà de comunicació digital és doncs, el mitjà interactiu per excel·lència.