On-lineavidad

Ja arriba Nadal! Queda menys d’un mes i la ciutat ja brilla. Els carrers més comercials encara estan més plens de gent que fa les compres nadalenques i comença a respirar-se aquest ambient de germanor que a molts agrada i però a molts altres desespera.

El Nadal s’ha convertit, per molts, en una obligació, un moment pel que s’ha passar i ningú se’n salva. Suposo que és per això que ha augmentat notòriament el nombre de compres online. Cada vegada més hi ha més gent que compra els regals per Internet, estalviant-se cues i temps. A més, ha augmentat també el nombre de consultes sobre què regalar, perquè se’ns acaben les idees… Hi ha molts fòrums on pots trobar regals per ell, per ella, per un pressupost concret, per temes… la facilitat és molt gran. I no només es busquen idees sinó també trobar la botiga on encara queda algun ejemplar d’un regal concret que volem comprar i que s’ha agotat a tot arreu. També s’ha accentuat l’enviament de felicitacions nadalenques via mail. Aquestes són cada vegada més creatives i a més suposen un gran estalvi econòmic, ambdos factors han fet també que les postals virtuals hagin substituit les felicitacions convencionals.

Sembla que Internet s’ha convertit, per molts, en la solució ideal per passar de manera més amena el Nadal. Clar que Intrnet encara no és capaç d’anar als dinars familiars per nosaltres, però realment, què seria del Nadal sense les persones? Un Nadal completament virtual ja no seria un Nadal.

YouTube adicción

He trobat un fragment de la tesi doctoral del periodista Jorge Gallardo titulada “La influencia de la televisión generalista en España en el consumo de vídeos por Internet: el fenómeno YouTube”, publicat a la web de Terra. Aquesta tesi es basa en el seguiment dels vídeos més vistos durant 8 mesos des de juny de 2007, data en què va néixer el YouTube espeífic per Espanya. La mostra total és de 1.005 vídeos i l’anàlisi de 141.410.468 visites.

Crec que és molt interessant perquè planteja la trascendència que està tenint YouTube no només com a buscador de vídeos sinó com a generador de continguts provinents d’altres mitjans i per altres mitjans, sobretot la TV, que a diferents programes també utilitzen vídeos extrets de YouTube per emetre alguns dels seus continguts. Una de les dades més significatives, però, és que el 56% dels vídeos més vistos a YouTube provenen de la televisió convencional. A més, els continguts televisius més vistos a YouTube són les sèries de ficció (41%), les quals superen a les retransmissions esportives (21%).

La investigació planteja una certa sumissió de les cadenes tradicionals en front el rei dels vídeos online, YouTube; tot i que també planteja que el que ara es cosidera submissió pot acabar essent una oportunitat. És a dir, que si el mitjà televisiu sap aprofitar la importància d’Internet pot reinventar-se obtenint encara més audiència. Segons Gallardo el sector televisiu és conscient que el mitjà està canviant enormement a mig i llarg termini i cal reinventar el mitjà tenint molt present Internet i sobretot YouTube. Tot i això, les cadenes de TV espanyoles encara no contemplen el vertader poder de l’audiovisual a Internet.

YouTube ha crescut rapidíssimament gràcies als seus espectadors, els quals són alhora generadors dels continguts, ja que, per una banda poden penjar vídeos i, per altra, trien, amb les seves visites als continguts audiovisuals, els continguts del web 2.0.

Actualment podem veure capítols de sèries que ens hem perdut, concerts, partits de futbol, programes de TV, videoclips, classes de les Universitats més prestigioses del món, i infinitat de continguts a través de YouTube. A més a més el boca-orella juga un paper molt important, perquè entre nosaltres ens anem proposant de veure vídeos que trobem interessants i així augmenta la cadena de visualitzacions.

Fins i tot s’han arribat a formar grups al Facebook. És el cas d’un vídeo que a l’agència on faig pràctiques vaig veure i avui he sabut que ja té grup de fans a YouTube! Com pot ser que el vídeo amateur de 2 nenes arribi a generar tanta interacció?

Com planteja Gallardo, la TV convencional s’ha de reinventar, no només per la publicitat, com s’ha comentat en altres posts d’aquest blog, sinó també per la emergent audiència que està aclaparant YouTube, que no impedeix que un dia ens perdem algun dels continguts que emeten les televisions, perquè sempre podrem veure’l infinites vegades a través de YouTube.