On-lineavidad

Ja arriba Nadal! Queda menys d’un mes i la ciutat ja brilla. Els carrers més comercials encara estan més plens de gent que fa les compres nadalenques i comença a respirar-se aquest ambient de germanor que a molts agrada i però a molts altres desespera.

El Nadal s’ha convertit, per molts, en una obligació, un moment pel que s’ha passar i ningú se’n salva. Suposo que és per això que ha augmentat notòriament el nombre de compres online. Cada vegada més hi ha més gent que compra els regals per Internet, estalviant-se cues i temps. A més, ha augmentat també el nombre de consultes sobre què regalar, perquè se’ns acaben les idees… Hi ha molts fòrums on pots trobar regals per ell, per ella, per un pressupost concret, per temes… la facilitat és molt gran. I no només es busquen idees sinó també trobar la botiga on encara queda algun ejemplar d’un regal concret que volem comprar i que s’ha agotat a tot arreu. També s’ha accentuat l’enviament de felicitacions nadalenques via mail. Aquestes són cada vegada més creatives i a més suposen un gran estalvi econòmic, ambdos factors han fet també que les postals virtuals hagin substituit les felicitacions convencionals.

Sembla que Internet s’ha convertit, per molts, en la solució ideal per passar de manera més amena el Nadal. Clar que Intrnet encara no és capaç d’anar als dinars familiars per nosaltres, però realment, què seria del Nadal sense les persones? Un Nadal completament virtual ja no seria un Nadal.

YouTube adicción

He trobat un fragment de la tesi doctoral del periodista Jorge Gallardo titulada “La influencia de la televisión generalista en España en el consumo de vídeos por Internet: el fenómeno YouTube”, publicat a la web de Terra. Aquesta tesi es basa en el seguiment dels vídeos més vistos durant 8 mesos des de juny de 2007, data en què va néixer el YouTube espeífic per Espanya. La mostra total és de 1.005 vídeos i l’anàlisi de 141.410.468 visites.

Crec que és molt interessant perquè planteja la trascendència que està tenint YouTube no només com a buscador de vídeos sinó com a generador de continguts provinents d’altres mitjans i per altres mitjans, sobretot la TV, que a diferents programes també utilitzen vídeos extrets de YouTube per emetre alguns dels seus continguts. Una de les dades més significatives, però, és que el 56% dels vídeos més vistos a YouTube provenen de la televisió convencional. A més, els continguts televisius més vistos a YouTube són les sèries de ficció (41%), les quals superen a les retransmissions esportives (21%).

La investigació planteja una certa sumissió de les cadenes tradicionals en front el rei dels vídeos online, YouTube; tot i que també planteja que el que ara es cosidera submissió pot acabar essent una oportunitat. És a dir, que si el mitjà televisiu sap aprofitar la importància d’Internet pot reinventar-se obtenint encara més audiència. Segons Gallardo el sector televisiu és conscient que el mitjà està canviant enormement a mig i llarg termini i cal reinventar el mitjà tenint molt present Internet i sobretot YouTube. Tot i això, les cadenes de TV espanyoles encara no contemplen el vertader poder de l’audiovisual a Internet.

YouTube ha crescut rapidíssimament gràcies als seus espectadors, els quals són alhora generadors dels continguts, ja que, per una banda poden penjar vídeos i, per altra, trien, amb les seves visites als continguts audiovisuals, els continguts del web 2.0.

Actualment podem veure capítols de sèries que ens hem perdut, concerts, partits de futbol, programes de TV, videoclips, classes de les Universitats més prestigioses del món, i infinitat de continguts a través de YouTube. A més a més el boca-orella juga un paper molt important, perquè entre nosaltres ens anem proposant de veure vídeos que trobem interessants i així augmenta la cadena de visualitzacions.

Fins i tot s’han arribat a formar grups al Facebook. És el cas d’un vídeo que a l’agència on faig pràctiques vaig veure i avui he sabut que ja té grup de fans a YouTube! Com pot ser que el vídeo amateur de 2 nenes arribi a generar tanta interacció?

Com planteja Gallardo, la TV convencional s’ha de reinventar, no només per la publicitat, com s’ha comentat en altres posts d’aquest blog, sinó també per la emergent audiència que està aclaparant YouTube, que no impedeix que un dia ens perdem algun dels continguts que emeten les televisions, perquè sempre podrem veure’l infinites vegades a través de YouTube.

Advergaming

Segons Wikipedia, l’advergaming (advertising + game) és un nou mitjà publicitari que consisteix en utilitzar videojocs per a publicitar una marca, producte, organització o idea.

Els advergames, per tant, són una nova eina del màrqueting i la comunicació que serveixen per promocionar un producte, idea o marca a través de jocs online gratuits. Es tracta de videojocs que permeten una exposició més continuada de la marca que es publicita, de manera que es poden transmetre de manera més indirecta i alhora inmersiva en el videojoc, els valors de la marca.

L’advergaming o joc publicitari busca crear una atmósfera al client per acostar-lo a la marca i als valors d’aquesta. Això fa que, tot i ser jocs gratuïts, tots els detalls prenguin molta importancia (imatge, so, propòsit del joc…), perquè seran el reflex de la marca enfront del consumidor.

L’Advergaming combina eficiència (reduir la inversió) i estètica. El component artístic/estètic és esencial per transmetre els valors de la marca o producte de manera atractiva, i l’eficàcia és elevada pel llarg període de temps en què l’usuari està en contacte amb la marca.

El naixement dels advergames està molt relacionat a l’auge dels videojocs i d’Internet. Aquest mitjà els uneix creant una síntesi molt atractiva tant per consumidors com per anunciants. A més a més es tracta d’un mitjà publicitari molt interactiu i en el qual l’usuari sovint no és del tot conscient que està “consumint publicitat”, per la qual cosa el mitjà esdevé molt valuós pels anunciants, que busquen mitjans que els permetin entrar en contacte amb els consumidors d’una manera discreta i “sense molestar” per evitar el rebuig d’aquests.

He jugat moltes vegades a jocs breus via online a través de la pàgina MINIJUEGOS i mai m’ha molestat que alguns d’aquells jocs tinguessin una marca al darrere que s’estava publicitant, fins i tot a vegades ni ho he percebut. Aquesta pàgina conté molts advergames que conviuen amb altres jocs online gratuits que no tenen cap marca al darrere, fet que dissimula encara més els que sí que són publicitaris.

Sovint les marques volen que la seva publicitat passi tant desapercebuda que els usuaris no la peprceben. Això fa que el mitjà pugui perdre eficacia, perquè recordem que el fi de la publicitat és augmentar les vendes o la bona imatge de la marca i si l’usuari no veu la marca que s’anuncia, perd efecivitat. Crec que per una banda és molt positiu que la marca no etigui explícita, però també trobo necessari que es vegi d’alguna manera, indirectament, però que es vegi sense obligar el consumidor a clicar a sobre per veure de què es tracta.

També hi ha pàgines web d’algunes marques que ja inclouen un videojoc interactiu perquè els usuaris hi puguin jugar. En aquest cas sí que es tracta d’una publicitat més explícita, però que transmet als usuaris que la marca és moderna, innovadora i transparent, amb una comunicació interactiva que fa que els seus consumidors puguin “jugar amb la marca”. He trobat, per exemple, un videojoc a la pàgina d’Actimel.

Us proposo entrar a Minijuegos i participar d’aquesta nova eina publicitària (el link es troba al final del blog).

les xarxes socials i els 6 graus de separació

Les xarxes socials són formes d’interacció social, és a dir, intercanvis dinàmics de coneixement i informació entre persones. Es tracta d’un sistema obert que es construeix constantment, en el qual s’involucren grups de persones amb els mateixos interessos i necessitats. Així doncs el sistema es va creant a mesura que es produeixen aquestes interaccions i a partir del que cada individu aporta a la xarxa. És a dir, les xarxes socials es constitueixen a partir de gent que coneix a gent. D’aquesta manera, no es pot ser membre d’una xarxa si no es té cap relació prèvia amb una persona que ja hi pertanyi.

A les xarxes socials, doncs, pren molta importància la força del grup. Cada persona és única a la xarxa i pot reinventar-se i ser com vulgui o com vol ser percebuda pels altres. Però és la interacció entre els individus el que fa possible la xarxa social i el que crea un nou món a banda del real. A més, a les xarxes socials les relacions establertes són de confiança ja que sempre hi ha alguna persona comú que les ha unit.

És tal la importància de les xarxes socials en l’actualitat, que si no hi participes sembla que no existeixis, que estiguis aïllat, que no et relacionis. Sembla que no es pugui viure sense una comunicació a través de la xarxa, quan fa pocs anys això era pràcticament impensable.

Arribarem a comunicar-nos únicament a través de la xarxa? Arribarem a ser incapaços de comunicar-nos cara a cara? Crec que cada vegada és més difícil viure sense la tecnologia que ens envolta perquè ens creem a partir d’aquesta i aquesta resol algunes de les nostres necessitats, entre elles, la de comunicació amb els altres en un entorn que cada vegada és més competitiu.

Cal dir, a més a més, que les xarxes socials no només permeten fer amics o trobar parella, sinó que actualment també s’utilitzen per fins professionals, per conèixer el perfil dels empleats d’una empresa, buscar feina o intercanviar informació sobre temes determinats.

http://lewiscarroll.wordpress.com/2009/04/

M’agradaria també parlar de la Teoria dels Sis Graus de Separació, perquè crec que està molt relacionada amb les xarxes socials. Aquesta teoria, formulada l’any 1967 pel psicòleg Stanley Milgram de la Universitat de Harvard, consisteix en què dues persones estan relacionades entre sí per un màxim de 6 persones. El primer grau correspon a les persones més pròximes, és a dir, a les que es coneix directament, i en els següents graus, a mesura que va avançant el grau de separació, disminueix el nivell de proximitat.

També adjunto un link que porta a un vídeo interessant que parla sobre les xarxes socials.

El futur del Drac Novell

El 12 i 13 d enovembre d’aquest 2009 es va celebrar, a la Universitat Pompeu Fabra, el Drac Novell, que és un festival de publicitat en el qual hi participen estudiants de publicitat de tot el món. Aquest festival l’organitza l’Associació Empresarial de Publicitat, amb la intenció de fer una aposta per les noves generacions de publicitaris i apropar-los al món empresarial.

Em va agradar molt l’entrega de premis, perquè moltes de les obres premiades em van semblar molt bones. Però en aquell moment vaig pensar que el futur de la pulicitat no estava en les gràfiques, anuncis de TV o falques de ràdio sinó en els nous mitjans i sobretot Internet.

No es contempla encara, en aquest festival, la importància d’Internet en la publicitat actual , però estic seguríssima que en un futur molt proper això canviarà com està canviant la realitat publicitària d’arreu del món. Veurem una entrega de premis plena de webs 2.0, blogs, animacions... a més de peces de mitjans més tradicionals. I és que en el futur de la publicitat hi juga un paper importantíssim Internet.

e-learning

A l’ADN del dimarts 3 de novembre vaig trobar un article que em va semblar molt interessant. Xavi Sorinas explicava que s’imparteix el primer curs pilot a través de la xarxa social Facebook, iniciativa que a posat en marxa la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) mitjançant la creació d’un grup a partir del qual els participants tenen la possibilitat de compartir coneixements sobre un tema determinat. En aquest curs, que durarà 5 setmanes, hi participen 124 persones, de dins i de fora de Catalunya, degut a les llibertats territorials que permet l’e-learning.

L’interessant d’aquest projecte és que l’usuari passa a ser el creador dels continguts, gràcies a la web 2.0. Però com pot funcionar això quan l’usuari és el que ha de rebre els continguts? Recordem que es tracta d’una Universitat! I si rebem i creem continguts alhora vol dir que som alhora alumnes i professors?!

La iniciativa em sembla del tot coherent, sobretot tenint en compte que la UOC és una Universitat en línia, és a dir, els cursos s’imparteixen via online, per tal de facilitar la formació a tothom, sense necessiatat d’anar a les aules. Així doncs, em sembla molt interessant que una Universitat amb aquestes característiques es plantegi una nova via per formar el seu alumnat de manera molt més interactiva i participativa, ja que els alumnes són alhora receptors i creadors de la informació.

Em sembla que pot ser una via molt enriquidora per aprendre, però crec que no és viable en totes les carreres, INEF o fisioteràpia, per exemple, crec que serien del tot inviables a través de la xarxa. Però sí que la gran majoria podrien impartir-se via online.

Nosaltres hem fet debats a algunes assignatures de la carrera, en els quals hem hagut de crear el contingut a partir d’unes pautes i és molt interessant l’aprenentatge que se’n deriva, ja que prové d’alumnes com tu que poden intercanviar opinions i complementar-se.

Però on estaran els límits? Forma part de la nostra socialització i formació, no només com a estudiants sinó també com a persones, la interacció social. Amb la formació via online pots accedir a la Universitat des de casa, sense necessitat de parlar ni trobar-te amb ningú. Això pot ser un avenç positiu en molts casos, però no perdrem “contacte emocional”? No acabarem essent éssers incapaços de parlar amb els altres sense un ordinador davant? Espero que no, perquè ens perdríem moltes coses!

No he sabut trobar l’enllaç al curs de la UOC impartit via Facebook, però un adjunto un link (al final del blog) al Facebook de la UOC on podeu trobar informació diversa sobre cursos relacionats amb les noves tecnologies que s’imparteixen en aquesta Universitat. Us convido igualment a trobar el curs via Facebook de la UOC.

La publicitat ha mort!

Que no cunda el pánico!!! La publicitat ha mort, però amb la mort de la publicitat tradicional ha nascut la nova publicitat, una publicitat que utilitza nous mitjans amb els quals pren molta importància la interactivitat.

La Publicitat només ha mort en els mitjans tradicionals, que són marcadament unidereccionals; és a dir, la marca comunica un missatge a un públic. La nova publicitat, en canvi, és bidireccional i interactiva, la qual cosa implica que el receptor del missatge té vies per donar una resposta al missatge rebut i, fins i tot, pot generar el contingut. Això vol dir que els receptors de publicitat han guanyat molta importància i són un element imprescindible en la nova publicitat. Com diu Will Collin al llibre La publicidad ha muerto ¡Larga vida a la Publicidad!, ara som consumidors actius, som més difícils de convèncer, més exigents i menys previsibles.

Tot això implica la necessitat d’elevar la creativitat a la màxima potència per trobar la manera més innovadora de comunicar el missatge i així sorprendre el receptor i captar el seu interès. Amb això la publicitat s’ha hagut de reinventar i han sorgit nous mitjans o suports publicitaris, o mitjans ja existents on la publicitat s’hi ha incorporat d’una manera molt creativa.

El mitjà publicitari que està prenent més importancia en la nova publicitat és Internet i totes les possibilitats que el mitjà interactiu permet. Podríem viure sense moltes de les coses que utilitzem diàriament, però sense Internet crec que seria pràcticament imposible. I és que a través d’Internet podem llegir les notícies, veure sèries de televisió, parlar amb qui volguem, estigui on estigui, comprar, escoltar música, veure classes de les Universitats més prestigioses del món… i la llista és infinita.

Les empreses estan experimentant cada vegada més amb noves formes de comunicació interactiva, entre les quals podem trobar xarxes socials, vídeos virals, seminaris a la web, blogs i podcasts, entre d’altres. Molts d’aquests formats han sorgit gràcies a la web 2.0, que permet als usuaris generar gran part dels continguts, i això fa que les marques estableixin aquesta comunicació “conversacional” amb els usuaris de la xarxa, més que no pas una comunicació més unidireccional.

Una dada que em sembla significativa i que segur que segueix a l’alça és que els mitjans interactius són actualment el tercer suport publicitari a Espanya per nivell d’inversió, amb un 11,3% de la quota de mercat, només precedits per la televisió (amb un 42,9%) i per diaris (amb un 19,4%), segons dades d’Infoadex de la primera meitat del 2009.

Així que em sembla que ens haurem de trencar el cap pensant noves maneres de comunicar-nos amb els consumidors si volem que la publicitat sobrevisqui a l’allau d’informació que ens envolta. Caldrà trobar nous mitjans i sobretot nous suports a Internet que permetin captar consumidors concrets, amb desitjos específics, que vulguin satisfer-los amb la nostra marca.